El modernisme català

El Modernisme a català és un estil, principalment arquitectònic, que es desenvolupa a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. També existeix el Modernisme literari català, el pictòric i l'escultòric. , ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, en un període liderat per la "Renaixença" després d'una llarga decadència originada per la derrota del 1714 i la conseqüent pèrdua dels drets i institucions nacionals.

Les idees de Ruskin i Viollet-le-Duc i l'estètica de William Morris, Walter Crane, Mackmurdo, Mackintosh, etc. van ser acceptades com a base de la renovació artística.
Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el liderat d'aquest moviment.

Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d'una arquitectura nacional", publicat a la revista "La Renaixença", exposa la manera d'aconseguir una arquitectura moderna que reflecteixi el caràcter nacional català.

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental que es comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.

Aquestes noves tendències són evidents en les diferents arts com l'arquitectura (inclosos tot tipus d'edificis), escultura (tant com a art independent, com a complement d'edificis), pintura, arts decoratives (amb materials com mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberteries, catifes, etc.), literatura i música.

El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol (organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).

Alguns d'aquests artistes - els bohemis del Modernisme - es reunien des de 1897 en el cafè literari "Els quatre gats" instal·lat en un edifici de Puig i Cadafalch al carrer Montsió de Barcelona amb gran prestigi en els cercles modernistes. Aquestes reunions també eren freqüentades per artistes com Picasso -les seves pintures de les èpoques blava i rosa estan considerades com modernistes-, Miquel Utrillo, Mir, Pichot i altres.

La revista "Pèl i ploma" publicada per Ramon Casas va ser el portaveu del moviment a Barcelona.

Aquesta actitud col·lectiva de renovació artística i progrés va ser la base per a l'impuls d'un dels més brillants períodes de l'art català.